Peyu

El disseny horrorós del cartell de L’Home Orquestra ja dóna moltes pistes del que vol ser aquest espectacle. En Peyu ha volgut fer d’alguna manera una paròdia-homenatge d’aquesta figura que tots hem vist actuar alguna vegada a la Festa Major del poble.

Aquests personatges que amb poca cosa: un teclat, unes bases midi de grans èxits de Perales o Rocio Jurado, una americana amb lluentons, confeti i molta voluntat, són capaços d’animar a tot un poble.

A L’home orquestra en Peyu fa un recull dels seus millors textos i els posa en escena amb el fil conductor de la pròpia Festa Major. L’objectiu de l’espectacle és que la gent que no pugui anar a tots els actes de la festa, amb una horeta vegi una mica de tot. Evidentment tot plegat només és una excusa perquè finalment pugui dur a terme la ironia i l’humor al que ens té acostumats.

Les posades en escena complexes dels seus espectacles més teatrals s’obliden per donar pas a un estil molt més directe i apropiat pels espais pels que s’ha concebut l’espectacle. Hi ha qui és més fan d’aquest tipus de format, perquè la nuesa en sí del xou dóna espai a la improvisació amb el públic i és on finalment es pot veure en Peyu en estat pur. 

¿Quieres contratarle? Contacta con nosotros aquí.

En Peyu s’ha decantat pel camí fácil aquesta vegada. Per no buscar-se més merders dels que ja té, posa en escena un clàssic de la literatura castellana: El gallardo español de Miguel de Cervantes. Espectacle, íntegrament en castellà, on l’escenari de l’etern conflicte entre moros i cristians serveix d’excusa per explicar una història d’amor prohibit.

Peyu es carrega tot el pes de l’obra a l’esquena i és el mateix actor qui interpreta a tots els personatges: Alimuzel, Don Fernando, la princesa Arlaxa…Salvant les distàncies i per d’escriure-ho d’una manera gràfica, en Peyu fa a El gallardo español el que feia Lluís Homar a Terra Baixa. Diem ‘salvant les distàncies’ perquè evidentment Terra Baixa no s’assembla gens a El gallardo español.

Qui no entengui l’espectacle o estigui encuriosit per aclarir com s’ha gestat tota la posada en escena podrà quedar-se al posterior col·loqui, on en Peyu, molt amablement, contestarà les preguntes del públic.

Un no és més intel·ligent ni més tonto per anar o no anar al teatre, però sí que és veritat que al que hi va almenys li dóna una aparença de persona culta. Si anar a teatre ja et dóna una certa categoria intel·lectual, quedar-te al posterior col·loqui per intercanviar impressions amb els protagonistes t’envia directament a dalt de tot de la piràmide dels erudits. Quedar-vos al Col·loqui us farà més cultes i més dignes.

En Peyu explica coses i en Dani tira àudios i fa anar els llums.

Un espectacle que farà riure a tothom que hi estigui present.

Després d’uns anàlisis rutinaris al Peyu li troben que és extraterrestre. Es tracta d’una espècie provinent del planeta I-NEPTÚ, l’últim planeta del sistema solar, els habitants del qual s’anomenen inèptus.

Al mateix moment, el planeta Terra està arribant als seus últims dies. Un número limitat de persones de cada continent seran salvades i podran continuar la seva vida al planeta I-Neptú un cop desaparegui La Terra. Només els privilegiats que omplin les butaques tindran aquest bitllet. Un públic que es pensa que ha anat voluntàriament a veure un espectacle, però que el Peyu fa temps que els observa i els ha escollit un a un acuradament.

L’hora i quart d’espectacle és una màster class sobre el Planeta I-Neptú. El públic rebrà una preparació física i mental per adaptar-se al nou planeta. El que es coneix com un entrenament d’aclimatació semblant als que la NASA ofereix als seus astronautes quan viatgen a l’espai.

És possible que una força extranya t’empenyi a venir a veure l’espectacle… deixa’t portar i estigues tranquil, potser ets un dels escollits. Bon viatge!

Time Corporation, reconeguda empresa americana del sector de la cronos-science, presenta en exclusiva mundial una aplicació que canviarà el món. El que Juli Verne ja va imaginar en la seva mítica novel.la, i que més endavant Herbert George Wells també va escriure, i que finalment l’any 1960 George Pal va dur al cine, la fantasia de controlar el temps, avui és una realitat.

Ningú millor per presentar un esdeveniment d’aquesta transcendència que un comunicador en majúscules. En Peyu, que aparca el seu rol com a humorista, per acostar-nos al producte estrella de Time corporation.

Preparin-se per fer un viatge inoblidable, un viatge que els canviarà la vida. Gràcies a i-Time i a la feina de molts investigadors de renom al país com els doctors Joan Roura, Ernest Villegas, Anna Bertran Manel Portomeñé, Gerard Pujol o Dani Tort, entre d’altres; avui podran viatjar en el temps.

Agafin-se a les seves butaques, benvinguts a l’únic lloc del món on veritablement es poden controlar el temps, l’espai i les emocions. Benvinguts al teatre.