En Peyu s’ha decantat pel camí fácil aquesta vegada. Per no buscar-se més merders dels que ja té, posa en escena un clàssic de la literatura castellana: El gallardo español de Miguel de Cervantes. Espectacle, íntegrament en castellà, on l’escenari de l’etern conflicte entre moros i cristians serveix d’excusa per explicar una història d’amor prohibit.
Peyu es carrega tot el pes de l’obra a l’esquena i és el mateix actor qui interpreta a tots els personatges: Alimuzel, Don Fernando, la princesa Arlaxa…Salvant les distàncies i per d’escriure-ho d’una manera gràfica, en Peyu fa a El gallardo español el que feia Lluís Homar a Terra Baixa. Diem ‘salvant les distàncies’ perquè evidentment Terra Baixa no s’assembla gens a El gallardo español.
Qui no entengui l’espectacle o estigui encuriosit per aclarir com s’ha gestat tota la posada en escena podrà quedar-se al posterior col·loqui, on en Peyu, molt amablement, contestarà les preguntes del públic.
Un no és més intel·ligent ni més tonto per anar o no anar al teatre, però sí que és veritat que al que hi va almenys li dóna una aparença de persona culta. Si anar a teatre ja et dóna una certa categoria intel·lectual, quedar-te al posterior col·loqui per intercanviar impressions amb els protagonistes t’envia directament a dalt de tot de la piràmide dels erudits. Quedar-vos al Col·loqui us farà més cultes i més dignes.
